“A través d’aquesta llibertat, podem assumir quotes de molta més felicitat”, diu la sociòloga Blanca Moreno, directora de la consultoria MIT i presidenta de l’Associació de Dones Directives, Empresàries i Professionals del Vallès (Ade Vallès) en una entrevista de Sergi Cebrián i Txell Esteve Al Matí de Barcelona.
La presidenta d’Ade parla de la sororitat. Establint vincles d’igualtat entre dones “guanyem benestar seguretat, afectivitat, fortalesa,…” i col·lectivament, ens fa més visibles i fortes. Segons Blanca Moreno, “La realitat de la vida quotidiana ens posa molts exemples de perquè se’ns fa rivalitzar a les dones i alhora que sa que és poder establir vincles molt més solidaris i amb sororitat entre les nostres iguals, ja sigui amb les primeres relacions que tenim a la família , o després, amb el veïnatge, les companyes a les escoles, a la feina i totes les amigues”. Per això, cal prendre consciència i unir-se.
Escolteu aquí l’entrevista de Beteve o llegiu-ne un extracte.
Blanca Moreno fotografiada per @Haidy Blanch
Ens podries definir que és la sororitat?
El concepte de sororitat té a veure amb la germanor : és la solidaritat entre dones en un context patriarcal com el que nosaltres patim des de fa 21 segles. Aquest tipus de solidaritat entre dones fa referència al fet de sentir-nos com a iguals. Es a dir a crear aliances i compartir per poder, sobretot, canviar i transformar la realitat . Totes les dones, sigui quin sigui el seu cicle vital, han patit d’una manera o una altra una opressió.
O sigui que la sororitat neix de la necessitat de canviar el sistema en què vivim?
Com a espècie necessitem establir vincles i els necessitem també com a reacció per fer-nos molt més fortes. No només hem de transformar una realitat econòmica i política en l’àmbit públic, sinó també en l’àmbit privat. Pel nostre procés de socialització, a les dones no se’ns talla tant el vincle que tenim amb les nostres emocions i amb el nostres cos. Estem molt més en contacte amb nosaltres mateixes, i això fa que ens adonem de la necessitat d’aquests lligams i que siguem molt més potents.
Tanmateix continua imperant la idea que les dones, entre nosaltres, som rivals?
És un tema que surt en tots els debats! Ara bé, la primera de les qüestions a plantejar-nos, és que en el procés de socialització, al pas de ser nenes i nens a dones i homes adultes, moltes vegades, acabem repetint rols de gènere estereotipats que són discriminacions.
Creixem a l’entorn d’una mirada molt endocèntrica, en la qual l’home o un determinat perfil de masculinitat és el que regeix la resta del món. Si no som suficientment hàbils per treure aquesta teranyina patriarcal, que no aboca tant a cada persona individual com al nostre procés de socialització, ens acabem enemistant . Sempre és diu que les dones lluitem contra les dones perquè sempre se’ns ha intentat educar en el “divide y venzeras”, per conquerir el poder masculí. Totes en un moment de la nostra vida som sexistes, si bé no en som conscients, i acabem reproduint rols que ens fan molt mal com a dones. Per això és tant important prendre consciència i estar en contacte amb altres dones que ja estan fent aquest procés de construcció feminista individual i després, evidentment, col·lectiu amb una mirada comunitària.
En quin moment trenquem amb aquesta idea i ens adonem que les dones no només no som rivals sinó que podem fer pinya entre nosaltres, podem ser amigues i podem tenir vincles molt forts…
Des del moment en què ets conscient. La realitat de la vida quotidiana ens posa molts exemples de perquè se’ns fa rivalitzar a les dones i alhora que sa que és poder establir vincles molt més solidaris i amb sororitat entre les nostres iguals, ja sigui amb les primeres relacions que tenim a la família , o després, amb el veïnatge, les companyes a les escoles, a la feina i totes les amigues. Observeu els carrers, els bars, els teatres, estan plens de dones, de dones que parlem, empatitzem, … Hem estat educades molt més vinculades amb el nostre cos i per tant podem establir relacions amb molta més naturalitat que els homes amb el contacte, amb la carícia, amb el petó perquè ningú s’espanta d’això. Malauradament, als homes, no només no se’ls ensenya tota aquesta vesant; que els hi donaria tanta informació sobre si mateixos, sobre com establir vincles mol més sans i sobre com està construït el món; sinó que es coarta des de la infància.
Que ens aporta aquesta sororitat un cop l’experimentem?
Guanyem benestar, seguretat, afectivitat, fortalesa,… i podem guanyar visibilitat. Les dones teixim xarxa per poder compartir des d’aspectes molt mundans fins a aspectes molt més rellevants, per abordar, per descomptat, la transformació social, l’objectiu que hi ha darrera de tots els moviments feministes. Individualment ens aporta força i afectivitat i, col·lectivament, molta potència per transformar la realitat.
Una dona apoderada és una dona feliç, una dona que se sap capaç?
Metafòricament, jo sempre dic que és una dona a qui li surten ales als peus perquè se sent amb coherència amb ella mateixa. No només ets molt més feliç (hauríem de parlar del que entenem per felicitat perquè aquest concepte s’ha frivolitzat moltes vegades) sinó que ets una dona molt més conscient, i una dona més conscient, necessàriament és una dona molt més lliure. A través d’aquesta llibertat podem assumir quotes de molta més felicitat, sí.
Les dones hauríem de tenir el compromís de fer xarxa?
Totes les dones devem a les dones anteriors poder viure en una societat, en un país molt més lliure. Ho recordo en les meves xerrades, especialment a les dones joves, i el dic també que aquestes dones pioneres no ho van poder fer soles. Elles també van enxarxar, elles també van necessitar establir vincles, que les van fer més visibles, per poder transformar.
Potser ideològicament o culturalment tingueu diferències o us trobeu en cicles vitals diferents; ara bé, la construcció de gènere ens hauria de fer amigues al moment de mirar-nos i de reconèixer-nos. És molt més intel·ligent que ens vegem com a iguals i que ens reconeixem en la quotidianitat, primer i després, en la resta d’àmbits com el laboral. Quantes petites baralles que no arriben enlloc de dones que no saben que el que estan fent és precisament el joc que després els farà mal a elles mateixes.
Deies que arriba un moment que ens adonem com a dones que podem teixir xarxa i no hem de ser rivals. En quin moment te n’adones tu, Blanca?
Des de ben petita. Tinc la sort de tenir una mare bastant combativa, una mare que m’ensenya a lluitar, a estudiar, … Em van apuntar a dansa i en aquestes classes vaig començar a crear aquests vincles entre iguals, amb les companyes i amb les professores. I després progressivament, fins ara, presidint l’entitat d’Ade Vallès. Una de les nostres fites es donar visibilitat al talent femení i per visibilitzar el talent, primer ens hem d’unir.
En quin món t’agradaria viure des d’un punt de vista de gènere?
En un món de reconeixement ple del paper de les dones en la seva construcció. Un món segur per a les nenes, adolescents i per a les dones, amb independència del cicle vital en què es trobin; un món sense cap tipus de violència, ni estructural, del propi sistema, ni d’agressions als carrers o a les llars.
M’agradaria viure en un món molt més segur i de reconeixement de la saviesa de les dones i de la seva aportació.
Ens quedem amb aquesta reflexió. Moltes gràcies Blanca Moreno, sociòloga, directora de la consultoria Mit i presidenta de l’Associació de Dones Directives, Empresàries, Professionals del Vallès , per ajudar-nos a entendre que és la sororitat.
