“Si analitzo el que va passar, m’adono que per uns minuts, les persones d’un vagó de tren sense conèixer-se de res, van estar rient per l’efecte contagi”
L’altre dia em va passar una cosa molt curiosa que mai havia experimentat en primera persona. La feina m’ha donat l’oportunitat d’estar treballant aquesta setmana a París. I, encara que quedi poc temps lliure, una escapadeta per visitar algun lloc emblemàtic no pot faltar. En una d’aquestes escapades vam convertir-nos en dues turistes més fent fotos de l’entorn, de nosaltres i enregistrant vídeos.
Un d’aquests vídeos és de nosaltres rient i fent ximpleries. Fins aquí el més normal del món, qui no ho ha fet? Però al tren de tornada a l’hotel vam començar a revisar les fotos i els vídeos fets i un d’ells era tan divertit que no vaig poder evitar començar a riure com si no hi hagués un demà. I en aquest moment va passar la màgia. Les persones que estaven assegudes al nostre costat van començar a riure, les del davant tampoc ho van poder evitar i també reien. I nosaltres que no podíem parar de riure vaig contagiar a mig vagó que reia. Vam estar una bona estona, tots, rient-nos.
Si analitzo el que va passar, m’adono que per uns minuts, les persones d’un vagó de tren sense conèixer-se de res, van estar rient per l’efecte contagi. Sense saber el motiu, havien deixat els seus mòbils i els seus problemes aparcats i simplement reien. Sense pretendre res més. Tu potser ara estaràs rient en aquests moments i tampoc en saps el motiu, només per llegir-me i pensant en aquesta situació ridícula però tan necessària de vegades.
Que important és riure, perquè ell ho pot tot. Realment va ser un moment absolut, divertit i meravellós. I per descomptat cada vegada que veig el vídeo segueixo rient més i més.
Mónika Blasco Racero
Presidenta ADE Vallès & Co-Founder La-Original
Text original al TOT Sant Cugat.
