“Si analitzo el que va passar, m’adono que per uns minuts, les persones d’un vagó de tren sense conèixer-se de res, van estar rient per l’efecte contagi​​​”

 

L’altre dia em va passar una cosa molt curiosa que mai havia experimentat en primera persona. La feina m’ha donat l’oportunitat d’estar treballant aquesta setmana a París. I, encara que quedi poc temps lliure, una escapadeta per visitar algun lloc emblemàtic no pot faltar. En una d’aquestes escapades vam convertir-nos en dues turistes més fent fotos de l’entorn, de nosaltres i enregistrant vídeos.

 

Un d’aquests vídeos és de nosaltres rient i fent ximpleries. Fins aquí el més normal del món, qui no ho ha fet? Però al tren de tornada a l’hotel vam començar a revisar les fotos i els vídeos fets i un d’ells era tan divertit que no vaig poder evitar començar a riure com si no hi hagués un demà. I en aquest moment va passar la màgia. Les persones que estaven assegudes al nostre costat van començar a riure, les del davant tampoc ho van poder evitar i també reien. I nosaltres que no podíem parar de riure vaig contagiar a mig vagó que reia. Vam estar una bona estona, tots, rient-nos.

 

Si analitzo el que va passar, m’adono que per uns minuts, les persones d’un vagó de tren sense conèixer-se de res, van estar rient per l’efecte contagi. Sense saber el motiu, havien deixat els seus mòbils i els seus problemes aparcats i simplement reien. Sense pretendre res més. Tu potser ara estaràs rient en aquests moments i tampoc en saps el motiu, només per llegir-me i pensant en aquesta situació ridícula però tan necessària de vegades.

 

Que important és riure, perquè ell ho pot tot. Realment va ser un moment absolut, divertit i meravellós. I per descomptat cada vegada que veig el vídeo segueixo rient més i més.

 

Mónika Blasco Racero 
Presidenta ADE Vallès & Co-Founder La-Original

Text original al TOT Sant Cugat.